SALVEM EL MERCAT DOMINICAL DEL LLIBRE VELL DE SANT ANTONI

Durant més d’un segle el Poble de Barcelona s’ha reunit cada diumenge als volts del Mercat de Sant Antoni. En una mena cita dominical ben fixa, barcelonins de tota mena, de tota extracció i pretensió, s’han trobat a veure cada semana la fira del llibres i altres materials que allá s’ha congregat. Fés el temps que fés, calor o fred, matí plujós o assoleiat, s’ha fet la festa dels inquiets per l’autèntica cultura de diumenge en diumenge. Allà hi van vells i joves, pares i nens, parelles de curiosos i clients regulars, badocs i turistes, col.leccionistes i lectors afeccionats, erudits en cerca d’una peca introbable a les bibliotèques i estudiants en busca d’un manual a bon preu, gent que vol una novela d’ocasió i recercadors de saber humanístic amb l’ull posat per una sorpresa o potser una peça única,

Allà s’ofereix llibre vell i nou, petit pamflet antic i opuscle ben actual, cartells i targetes de totes les èpoques, auques, goigs i comics, tot el que juntava paper i tinta, el que sortia d’imprenta en un passat llunyà o de no fa gaire. Materials de música, segells i bitllets impresos, pedres rares o estranyes, moltes coses… Amb el canvi cap a formes digitals, tot el que significa la modernitat del passatemps en pantalla també s’ha afegit a la oferta del “Mercat de Sant Antoni” dels diumenges quan l’edifici del mercat municipal és tancat. Tot el que pot informar o encuriosir circula en aquest espai privilegiat del accès popular a la cultura.

Pot semblar una festa de l’andròmina. Però és molt mes.

Molts que no s’atreveixen a entrar a una llibreria s’atansen a Sant Antoni a veure i aprendre, a demanar satisfer llur ganes d’il·lustració o senzillament de fruïr de lectura o de passatemps. L’extraordinària riquesa de les llibreries de vell i d’ocasió que fa que Barcelona sigui un centre excepcional a Europa de fascinació pel turista sofisticat deriva de l’ecologia de circulació que aporta Sant Antoni. No competeix amb altres ofertes, les enriqueix.

Aquest espai secular de celebració de l’encontre, la cultura alta, no elitista sino divulgativa, ja sense pretensions, amb la infinita curiositat dels consumidores necessitats de més coneixements. No es pot amagar aquest espai del Poble, guanyat en un llarg segle de diumenges, on una gentada no falta a la cita apresa de petits. És cultura compartida! És de tots, de tot aquell que vulgui venir i veure. No en hi filtre social. És de lliure accès. Compleix una clara i ben palesa funció social.

Forma part de la fama de Barcelona com a ciutat de multitud bellugadissa que convergeix en l’oferta de novetats i foteses, de rareses i troballes. És probablement la única institució popular i participativa, espontània, no manipulada o manejada des de dalt, no intervinguda a l’ombra per mans fosques, que sobreviu avui de la rebel Barcelona modernista.

La fira dominical, la original fira del llibre vell abans de ser copiada al Passeig de Gràcia, va resistir alts i baixos, desastres i guerres. Va desafiar el franquisme i va guanyar. Fou un espai de llibertat que la repressió no va saber controlar.

Tot per ser ara foragitada, relegadada com si fes vergonya. Vergonya a qui? Aquell que creu, sobrat, que en sap més, que sap tant que allá no pot aprendre i rescatar una mica de coneixement?

En aquests temps amenacadors i tristos és un espai natural de llibertat, popular i ciutadà, que no pot ésser abolit pel gust d’una burocracia municipal.
Institució d’encontre de lliure associació, sí. Maneig de dalt, no!

Anuncis

Hi ha 2 comentaris

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s